Els principals punts d’interès de l’exterior de la Colònia Sedó són:

Seccions de tissatge i d’acabats de l'antiga fàbrica        

A més de la secció de filatura, situada a l’edifici que actualment acull el museu, la fàbrica comptava amb les seccions de tissatge i acabats, ubicades en altres edificis. La secció de tissatge de la fàbrica comptava amb 1.300 telers, en què treballaven majoritàriament dones. Era una nau molt humida, poc ventilada i amb molt soroll. La secció d'acabats dels teixits estava dedicada al blanqueig, tints i aprestos.

Xemeneia helicoïdal     

Obra de totxo massís i d'estil modernista, la xemeneia helicoïdal de Can Sedó estava destinada a l'extracció de fums de les calderes de l'antiga nau de la secció d'acabats tèxtils. De planta quadrada, cada una de les seves cantonades descriu una línia helicoïdal. Té una alçada d'uns 25 metres i és un dels elements arquitectònics característics de la Colònia Sedó.

Casa de l'amo  

La casa de l’amo, Antoni Sedó, està situada entre el recinte industrial i els habitatges obrers. La casa tenia una superfície de 1.800 m² i un jardí de 10.000 m².

La colònia obrera           

L'any 1870 s'inicià la construcció dels habitatges obrers de la Colònia Sedó. Van arribar a tenir uns 2.000 habitants en l'època de màxim creixement, als anys 1940. La colònia obrera comptava amb tots els serveis d'un poble: escola, botigues, església, dispensari, cinema i casino.

Els pisos de la colònia obrera eren petits, sense luxes, però prou confortables. Els habitatges més nous, construïts als anys 1940, encara estan habitats per un centenar de persones, la major part són familiars d'antics treballadors de la fàbrica.

Església de la Colònia Sedó       

L'església de la colònia va ser edificada el 1892, quan Antoni Sedó dirigia el complex fabril. És una de les primeres construccions en formigó armat que es van construir a Catalunya. Estava flanquejada per les escoles, a una banda els nens i a l'altra les nenes. L'església era el punt de trobada quasi obligatori de la colònia els diumenges al matí.

Resclosa de Broquetes 

És la primera infraestructura que es va construir per desviar l'aigua del riu Llobregat cap al canal de Broquetes, que conduïa a les antigues turbines de la fàbrica.

Aqüeducte        

Aquesta infraestructura hidràulica de grans dimensions és a l'extrem final del canal del Cairat, que conduïa l'aigua del Llobregat de la resclosa del Cairat fins a la fàbrica.

Resclosa del Cairat        

És una gran infraestructura hidràulica que servia per desviar l'aigua del riu Llobregat cap al canal del Cairat. Aquest canal tenia una longitud de 4 km fins arribar a la fàbrica.