La Colònia Sedó va ser fundada l’any 1846 per Miquel Puig i Catasús, que va construir una fàbrica tèxtil al costat d’un antic molí fariner ja existent, conegut com a Can Broquetes. La fàbrica va anar creixent i adoptant les característiques d’una colònia industrial i, finalment, en ple segle XX, es va convertir en una de les empreses més grans i importants de la història econòmica industrial de Catalunya.

A la mort de Miquel Puig, l'any 1863, el va substituir el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que va iniciar la construcció d'habitatges per als treballadors, va ampliar la fàbrica i va projectar diferents obres de desenvolupament i creixement (entre les quals, la famosa resclosa del Cairat) que no va poder portar a terme a causa de la seva mort prematura. Serà el seu administrador i substitut, Antoni Sedó i Pàmies, el que culminarà el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portarà el seu nom, el que desenvoluparà tot el procés de producció tèxtil (filats, teixits i acabats) i el que especialitzarà l'empresa en la fabricació de teixits de pana.

Al mateix temps, Antoni Sedó engrandirà la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, i amb la instal·lació de botigues, escoles, església, dispensari, cinema, casino, etc.

Després de la Guerra Civil (1936 - 1939), s'arriba al màxim creixement de la colònia obrera, però al mateix temps s'inicien els primers símptomes de crisi que s'incrementaran a partir del començament dels anys 1970; la greu crisi del sector tèxtil culminarà l'any 1980 amb el tancament de la fàbrica i la reducció progressiva de l'ocupació dels habitatges obrers.

Actualment la Colònia Sedó s'ha convertit en un important polígon industrial on tenen cabuda diferents empreses i activitats industrials. A la part industrial de la colònia Sedó hi ha diverses empreses i el Museu de la Colònia Sedó, que forma part del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La fàbrica

En l'època del seu màxim desenvolupament (primer terç del segle XX), l'espai destinat a fàbrica ocupava, aproximadament, la meitat de la superfície total de la Colònia. La fàbrica de Can Sedó, que va especialitzar-se en la fabricació de teixits de cotó de pana, havia de tenir un sistema de treball acurat, organitzat en seccions, que garantís el funcionament correcte de tota la cadena de producció.

La distribució d'aquestes diferents seccions de treball es feia en les diferents naus de la fàbrica. La primera secció era la de la filatura que es composava de batans, cardes, metxeres, contínues, etc. La segona secció era la del teixit (ordidors, telers i ratlladores). Finalment, la tercera, era la dels acabats (blanqueig, maces, tint i perxat).

A banda d'aquestes seccions de fabricació, per tal que aquest immens recinte industrial funcionés de forma correcta, calia l'existència de tot un seguit d'activitats i treballs paral·lels que en garantissin el funcionament i el manteniment. A la Colònia Sedó van haver-hi nombroses seccions annexes que es distribuïen per tot l'espai industrial amb autèntics tallers dins la fàbrica que comptaven amb el treball d'obrers especialitzats; això permeté, tal com passava amb la colònia obrera, obtenir una autosuficiència gairebé absoluta.

En aquest sentit, la fàbrica de Can Sedó comptava amb una bòbila, un cos propi de bombers, una fàbrica de carbur de calci, una brigada de paletes, una foneria, infermeria, laboratori, manyeria, tallers d'electricitat, de pintura, de fusteria, etc. A més de les oficines, magatzem i tot un seguit de gent que treballava en el transport de la matèria primera i del producte elaborat, primerament amb tartanes i més endavant amb camions.

Actualment, del gran espai industrial de la Colònia Sedó es pot observar, entre altres, les grans naus de filatura i tissatge, els originals assecadors situats sota teulada amb gelosies obertes de maó, la xemeneia helicoidal de l'antiga màquina de vapor de la secció de blanqueig, el canal i la resclosa del salt de Broquetes, els antics tallers de manyeria i fusteria, les oficines, la xemeneia de l'antiga teuleria i la bàscula situada a l'entrada del recinte industrial.